Ús i abús de les pantalles

Aquest dijous vaig assistir a un diàleg titulat: «El suïcidi en menors» entre Francisco Villar, psicòleg (coordinador de la Unitat de Conducta Suïcida de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona) i Marta Montagut, periodista. El fet és que pensava que es parlaria de com detectar aquest tipus de conductes en adolescents, però va estar centrat en l’abús de les pantalles i les relacionaven amb l’augment de conductes suïcides per part dels joves.

En la xerrada es van tractar moltes coses, però bàsicament es van centrar en les xarxes socials i els mòbils, i com la pressió social a través de les xarxes, l’accés a continguts poc aptes i el ciberassetjament mitjançant programes de missatgeria, incidia directament en la salut mental dels nostres joves. Es proposava retardar l’ús de dispositius mòbils almenys fins als 16 anys mitjançant lleis polítiques. Fins aquí, puc estar més o menys d’acord.

Al final de la xerrada es va obrir el torn de preguntes i respostes per part del públic, i vam canviar de tema: L’ús de pantalles en l’educació. Es va convertir una mica en una declaració de tots els mals que tenen les pantalles en educació, donant alguns arguments que crec que són fal·laços. Entre ells que les pantalles provoquen miopia, trastorns del son per usar-se a l’escola, la concentració és més alta utilitzant paper o que provoquen addicció. Hector Ruíz en aquest article refuta amb base científica alguns d’aquests arguments: https://equitatdigital.cat/malentesos-sobre-les-pantalles-que-enterboleixen-els-debats-educatius/

Foto d’ Annie Spratt (@anniespratt)

Després de reflexionar sobre el tema, la meva conclusió té tres punts:

El primer és que no podem barrejar l’abús dels dispositius en mitjans poc controlats amb l’ús que s’hauria de fer a l’escola.

El segon és que vivim en un món digitalitzat, i l’escola ha d’educar en aquestes tecnologies, ensenyar com usar-les i fer-ho de manera segura i responsable. Sempre en entorns controlats on es puguin bloquejar certs continguts i controlar l’activitat de l’alumne amb el dispositiu. No es pot educar en tecnologia sense utilitzar-la.

El tercer és que la tecnologia pot aportar molts avantatges a l’aprenentatge sempre i quan s’utilitzi correctament. El focus ha de ser el pedagògic i no la tecnologia en sí. Si s’usa només com a suport, al igual que un llibre de text, ens aporta poc, però si s’utilitza per realitzar activitats diferents ens pot aportar moltíssim.

Entre altres avantatges, ens aporten eines multimèdiacom animacions; simuladors o jocs que permeten experimentar i millorar la comprensió; ens ofereixen la possibilitat de poder veure al moment experts sobre temes concrets; faciliten el treball cooperatiu entre els alumnes; ens permeten atendre millor a la diversitat, personalitzant l’aprenentatge o utilitzant eines d’accessibilitat; ens ajuden a donar feedback als alumnes d’una manera més precisa i fer un seguiment dels seus èxits i dificultats.

En definitiva, estic convençut que els avantatges superen amb escreix els desavantatges, però no l’ús de la tecnologia perquè sí, sinó amb un sentit.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *